Si no et declares culpable, vol dir que no ets innocent.
Els arguments vicaris són una font infinita de troballes retòriques. Sí, segueixo parlant de vicaris.
Fem memòria: algú ha fet alguna cosa reprovable; o que (em) sembla reprovable. No hi puc fer res, la cosa ja està feta. (La reparació —pensant en els perjudicats—, fins i tot el càstig —que es fixa en els malfactors—, no alteren el fet). El confirmen, l’afirmen. El renoven, el fant altre cop visible, és a dir, existent, efectiu.
El record del fet genera, novament, l’agravi, la malifeta. El record, un pensament (potser, si expressat, una paraula, o un text), genera un nou agravi, en forma de pensament, paraula, obra…
Hi ha un nou culpable.
O més d’un: qui escolta, qui ha escoltat, qui ha llegit, qui ha contemplat. Però escoltar, contemplar, són, o poden ser, actes involuntaris, casuals, no compromesos, de culpabilitat indefinida, no determinada. Llavors, perquè quedi clar, sovint, algú reclama: “Si no et manifestes en contra, vol dir que estàs a favor!”
A favor de què?: del que sigui (d’allò que algú ha recordat, d’allò que algú ha posat per escrit). Exemples: l’anihilació dels indígenes en els terrenys colonitzats, l’explotació dels (pobres) usufructuaris de terres (riques), l’expansió de la globalització més injusta…
Exemples: la violació sistemàtica i opressiva de nenes i dones; l’explotació sistemàtica de nens, i nenes, i joves… la mort premeditada, calculada, assumida en guerres… El comerç de persones, el comerç de bens manufacturats en situació d’esclavatge.
Si no et declares, en cada cas, en cada moment, en contra, estàs a favor: sempre.
Si no et declarés culpable per context, per convivència, perquè comparteixes gènere, o raça, o territori…, culpable d’allò mateix que acabes de condemnar, ets culpable.
No hi ha innocents.
Sí, hi ha innocents: els que clamen contra tu, contra tots. Ells són innocents.
I per què ho són? Són els que tenen la pedra.
Qui llença la pedra, per antonomàsia, és innocent. Qui jutja, per ofici, és innocent.
Contra qui va la pedra? Contra els culpables. Qui són culpables? Tots, excepte els qui llencen la pedra. O els que tenen encara una pedra per llençar.
Qui són culpables? Els que s’han amagat de la pedra. Els qui han fet la pedra (fer pedres és dolent). També les pedres. Els qui no tenen pedres per llençar.
La gràcia no és qui llença la primera pedra, sinó qui llençarà la darrera. I què passarà llavors, quan totes les pedres hagin estat llençades.
Tinc curiositat.