Estic llegint la “Comèdia”, de Dante. “Comèdia”, aquí, no té a veure amb fer riure: vol dir que no és “tragèdia”, el tipus d’obra que explica les passions i els quefers de déus i gent noble d’esperit. També li diuen comèdia perquè Dante la va escriure en llengua vulgar (vol dir de la gent vulgar) i en el seu nou estil (el dolce stil nuovo).
Hi ha gent que li fa gràcia que Dante posi tots els papes del seu temps a l’infern. A mi no em fa gens de gràcia que em posi també a mi a l’infern (menteixo: ho trobo més aviat un elogi). Segons l’autor de la Comèdia, jo, quan em mori, aniré a l’infern (la meva ànima hi anirà), perquè formo part d’aquella gent canalla que creu que l’ànima mor quan mor el cos on vivia.
Vaja, que l’ànima no és immortal. (Cosa que és un descans, perquè si la meva ànima fos immortal, li tocaria viure en un infern etern).
Quan em parlen de l’ànima immortal, lligada a un cos mortal, sempre em ve al pensament una pregunta: l’ànima “neix” en el moment en què “neix” el cos, és a dir, ¿cada ànima és creada especialment per al cos on viurà? ¿O bé hi ha un dipòsit d’ànimes ja preparades que, en algun lloc (un llimb o purgatori invers) esperen que neixi un cos i li sigui adjudicat?
I encara, si fos aquest cas: les ànimes que ja han perdut el cos (perquè el cos és mortal), ¿queden per tota l’eternitat ja lliures de cos (i de malalties, febleses i altres humanitats diverses) o bé tornen al dipòsit per a ser adjudicades, quan els arribi el torn, a un altre cos…?
És un gran consol, ho repeteixo, no creure en cap d’aquestes coses relacionades amb l’ànima, perquè si hi creus et poses en uns conflictes intel·lectuals que ni la millor ànima angèlica (per no dir divina) és capaç de resoldre: Déu té ànima? Els àngels tenen ànima? Les ànimes d’homes i dones i altres éssers no binaris són iguals entre elles? Al cel, a part del cos de la verge Maria, hi ha algun altre cos?
Preguntes sense resposta, i sense seny, és clar: perquè, a diferència del que creia el Dante, els epicuris i altres ments perverses, no és que no creiem en l’ànima immortal: és que no creiem en l’ànima, sinó en la ment, que és una cosa molt més propera, més animal: més humana.
He acabat de llegir l’infern. Trobo que els italians (que l’han de llegir a l’escola i aprendre’n bona part de memòria) en fan un gra massa. Potser sí que és una obra bàsica de la nostra cultura europea… potser sí… No sé si això és un elogi de la nostra cultura europea… Potser no…
Ai.