He llegit molts cops la frase de la Rodoreda: Una novel·la són paraules, i sempre hi he afegit el que estic segur que ella pensava: … però un seguit de paraules, normalment, no fan una novel·la. Un bosc són arbres, però un grup (fins i tot un gran grup d’arbres) no sempre és un bosc.
Un formiguer són formigues. (Cal llegir Hofstadter). Si una ventada desfà el formiguer, i, amb la calma, les formigues que el formaven (totes elles i cap més) es refan en un formiguer, el segon formiguer no serà el primer: serà un altre formiguer.
Les formigues no saben que formen part d’un formiguer.
El formiguer, que podem imaginar que té consciència d’ell mateix, fins i tot així, no té consciència de les formigues de què està format. No en pot tenir. (Cal llegir Hofstadter). Si el formiguer té consciència d’ell mateix (cosa improbable però possible), la consciència no existeix al marge del formiguer. No hi ha consciències de formiguer en un magatzem imaginari esperant que es formi un formiguer per afegir-s’hi. La consciència apareix a partir de la construcció (creació) del formiguer, no existia abans i deixarà d’existir quan el formiguer es desfaci.
El formiguer, sovint, perd o guanya formigues. El formiguer, que no té consciència de les formigues que el formen, no veu alterada la seva consciència pel fet de perdre o afegir formigues, perquè el formiguer no desapareix cada cop que una formiga entra o surt, perquè el formiguer és més estable que el conjunt de formigues que el formen.
Hi ha formiguers que tenen consciència. N’hi ha que no, i no sabem per què. N’hi ha de diferents tipus, i la seva activitat vital (la del formiguer) és diferent. N’hi ha que es mouen del lloc, n’hi ha que no. N’hi ha que viuen molts anys, altres són molt fugissers. N’hi ha que hi veuen, n’hi ha que hi senten, que oloren (o no), que perceben les ones electromagnètiques (o no)… N’hi ha que poden generar conceptes abstractes, o imaginar situacions imaginàries.
N’hi ha que no.
Hi ha gent que quan Rodoreda diu que una novel·la són paraules vol dir que una novel·la són paraules. Hi ha gent que pensa que volia dir una altra cosa, però no la va dir perquè els necis, posats a fer, tampoc no l’entendrien, digués el que digués.
Les neurones…
Ui! Tota l’estona que he dit formigues, i formiguers! Perdoneu, volia dir neurones.