Any nou. Els dies u de gener no acostumen a ser rics en l’efemèride històrica. No hi passa res. A diferència d’altres dates de l’any, que van sobrecarregades, com l’onze de setembre o el vint de novembre…
El dia u de gener és un dia històric, però com que ho és cada any, la reiterada excel·lència ens resulta fatigosa. Com el nen llest de la classe, que sempre sap la resposta. En realitat, els dies històrics no ens agraden. Fa uns anys es va posar de moda, per fer créixer l’entusiasme popular, dir que estàvem vivint dies històrics. No era cert, és clar, com sabien perfectament els escèptics de l’entusiasme popular, entre altres coses perquè els intents d’escriure la història mentre la història es produeix, i, fins i tot, d’escriure-la prèviament, a més de no ser reeixits, solen resultar patètics i risibles. (Si hi ha morts o desgràcies, patètics i penosos).
Tot això sense tenir present el més important: que l’u de gener, en realitat, no existeix. Vull dir que en la realitat no existeix. És un constructe humà, un artefacte derivat de la nostra necessitat de posar punts i ratlles de separació. La terra gira, efectivament, al voltant del sol, fent una el·lipse mòbil. Una el·lipse que no comença ni acaba, que no té punt de separació entre un any i el següent. Si de cas, si en tenim moltes ganes, podem trobar algun sentit a mesurar el punt on la terra i el sol són més propers l’un i l’altre; o més llunyans… Cap d’ells, és clar, coincideix amb l’u de gener, ja us ho podeu imaginar…
No és que l’espècie humana s’hagi cregut sempre el centre de l’univers. És que, a més, s’ha volgut imaginar que no podia ser de cap altra manera.
Perquè per a moltes persones resulta imprescindible saber-se importants. Tenir un lloc i un paper en el relat històric. Formar part d’alguna cosa que hagi alterat l’esdevenidor pausat i calm de l’univers. I llavors, com a mal menor, si no podem fer res, construïm succedanis, com ho són les opinions, els relats… les paraules d’un bloc…
Si ens sentim importants, convé pensar que ens passa com a l’u de gener, com a tots els u de gener: que tots són importants, i que no n’hi ha cap que ho sigui més que l’altre… I que, si ho mirem amb calma, cada u de nosaltres només som el recull de les mirades que ens fan… que ens fan els altres: també som un artefacte humà.