Sembla que la gent està preocupada perquè amb eines de manipulació digitals ara es poden generar imatges que la gent no podrà distingir de les autèntiques. Sembla que la gent que fins ara confiava en la fotografia com a eina de la veritat ja no ho podrà fer. És curiós… per diverses raons: algunes, òbvies, com el fet que una imatge en dues dimensions no pot mai reproduir de manera fidedigna una realitat que en té tres (o més de tres, perquè la realitat, a més de llum, té so, olor…), o el fet que una fotografia té només un punt de vista, i un focus, i un enquadrament…
Però la fotografia no ha estat mai, a més, l’eina de la veritat que ara alguns volen lamentar que es perd: no solament perquè sempre, sempre, ha estat manipulable i manipulada, o censurada, o difosa en condicions no objectives…
El problema no rau en la imatge, sinó en la mirada.
El problema no rau en el text, sinó en qui en fa la lectura. O si voleu, no podem donar tota la culpa de l’engany a l’autor, sinó a l’espectador: a qui es deixa enganyar, a qui vol ser enganyat.
Hi ha qui creu, i no hauria de creure. Hi ha qui, contra tota evidència, segueix sense creure.
Per exemple, el llençol amb la imatge de Jesucrist, que asseguren que va ser la mortalla autèntica amb què es va embolicar el cos de Crist en la tomba… Les anàlisis del teixit ens diuen que la roba té 14 o 15 segles menys del que hauria de tenir. Per exemple, les estelles de la creu que la mare de Constantí va trobar a Palestina, per no parlar sinó de la més òbvia de les relíquies…
I textos, des de la “Donatio” del mateix Constantí, fins als “savis de Sió”… passant pels “diaris” de Hitler… Falsificacions òbvies, de vegades maldestres i tot, que han rebut (i reben) una lectura satisfeta i interessada… No va ser la intel·ligència artificial qui va declarar la virginitat de la verge, mare de déu, ni la seva concepció sense pecat original, ni l’ascensió en cos i ànima al cel. Milions i milions de persones hi creuen… i no necessiten una foto manipulada per seguir-hi creient.
I, a l’altra banda, els que diuen que les imatges dels astronautes a la lluna van ser rodades en un desert terrestre, o els que continuen dient, havent vist centenars d’imatges de la terra fotografiada des de l’espai exterior, que la terra és plana.
No, el problema no és de la imatge, ni del text.
El problema no és dels fotògrafs o dels escriptors o dels falsificadors d’obres d’art.
El problema és de la mirada.
I de la nostra capacitat cognitiva, que transforma el text per llegir-hi el que ens interessa…
L’amor és cec, diuen, per dir que no veiem la realitat de la persona estimada. I em permeto d’afegir: l’odi és cec, també. I, a més, encegat per la ràbia.