Hi ha una persona que em cau malament.
No l’odio, ni li desitjo cap mal (vull dir, no sempre). És una figura pública, bastant coneguda, surt a la tele, parla, li fan entrevistes. També li han fet algun judici. De fet, té una condemna, que encara em sembla que no és ferma… Coses de gestió de diners públics. Però segueix sortint a la tele, potser no tan com abans…
Hi ha qui diu que s’ho mereix, que s’ho mereixia.
Hi ha qui diu que és una venjança dels seus enemics.
Hi ha qui diu que és una maniobra de la gent del seu partit per aturar-la…
Sí, ho heu endevinat: és una dona. Catalana, vestida sovint de groc…
Hi ha qui diu que és culpable. Hi ha qui diu que és innocent. Hi ha qui diu que el que ella va fer (la sentència diu que ho va fer) ho fan tots, de forma general.
Alguna vegada, entre amics, en parlem.
De què parlem? D’ella? Del que va fer?
No, però sovint ho oblidem: parlem d’ella, però l’hem vista un cop, dos, potser tres, sempre en públic, fent una xerrada, en una conferència a Girona, a la tele… L’hem vista a ella? No. Hem vist una imatge, una actriu en un paper, una representació pensada, meditada, preparada, impostada… com totes.
Parlem del que va fer? Sí. Però no: parlem a través d’un relat que ens arriba, que ha escrit ella, o partidaris d’ella, o un tribunal, o els seus enemics. Relats subjectius, parcials, dirigits… Relats carregats amb la força del desig, de la intenció, de la (mala o bona) voluntat de qui els fa.
Parlem del que hem sentit, del que ens han dit, del que volem creure.
Parlem, parlem, i seguim parlant…
No ens importa si darrere d’aquell personatge hi ha una persona… Ho sabem, però no ens importa. Aconseguim creure que el personatge és més real que la persona. Més present, més veritable…
Creiem que busquem la veritat, cosa impossible, però ens creiem prou importants per generar la nostra veritat i establir-la com a universal, eterna, segura.
Arribem a creure’ns la nostra veritat, mentre ens riem dels qui creuen en la virginitat de la Verge…
Vull dir: arribo a creure en la veritat que he establert jo mateix, mentre em ric dels que creuen en veritats que jo estic convençut que són falses…
Ai, pobres de nosaltres…