Hi ha un altre text, escrit uns dies
després d’aquest, que hi fa referència.
El teniu aquí.
Una frase que ha sentit un amic meu en el seu poble, on hi ha vaques. On fa cent anys hi havia més trens que ara, potser un o dos més a la setmana.
Hi ha trens aturats en estacions. Hi ha trens que passen. Són trens diferents, ni que siguin el mateix tren.
I això que nosaltres, humans, sabem quina cosa són els trens. Les vaques no ho saben.
Siguem tiquismiquis: no sé si ho saben o no.
Estic molt segur que no ho saben, però no ho puc assegurar certament. Fins i tot si trobés una manera d’esbrinar si una vaca sap què és i què no és un tren, i anés aplicant el mètode a les vaques, amb resultat negatiu, no en podria estar segur del tot fins que no ho hagués preguntat a totes les vaques… I quan hagués acabat, el dubte encara hi seria: ¿i si la vaca que ho sap encara no ha nascut… ha de néixer demà, o el segle vinent?
No és un dubte petit: Al segle xviii, per exemple, cap humà no sabia distingir un vagó de tren d’un cadafal funerari. Les vaques, igual.
Què veu una vaca quan mira un tren que passa?
Responc, hipòtesi primera: veu una vaca. Una vaca moderna, àgil, jove…
Hipòtesi segona: veu un animal poderós, desconegut, és a dir, enemic.
Hipòtesi tercera (la 3a sempre és la bona), veu un àngel, un esperit, un déu. La vida i la mort.
La vaca 1 del paràgraf anterior, imagino, és jove, inexperta, i es considera àgil i moderna… Però no coneix el món. Acabarà… ja sabem com acaben les vedelles. Especialment les joves que s’enamoren de figures llunyanes, veloces, musicals, lluminoses… llunyanes.
La vaca 2 podria ser, amb uns anys d’experiència vital al damunt, la mateixa número 1 desenamorada, desenganyada. L’amo de la granja sap que no la podrà vendre gaire cara. Una vida sense alegria, en paranoia constant, es nota al gust de la carn.
La vaca número 3 és diferent: ha arribat a generar energies espirituals. Creu, com els humans, en déu, i sap el seu destí en el teatre del món… Probablement és feliç, i la seva carn farà una bona vetllada per a un gourmet… O per a qualsevol ignorant que en gaudirà sense haver-ho merescut. Però, repeteixo, segurament ha sigut feliç.
La vaca número quatre (encara no havia parlat d’ella) (no és cert, parlava d’ella des de la primera línia) no sap què és allò que passa veloç… No li inquieta la ignorància, ni la limitada visió que té d’un món que sap molt més ric del que cap en el seu cervell de vaca… D’entre aquestes, hi ha vaques-4 que miren el món i el redibuixen per a fer-lo seu… O n’imaginen de nous.
El redibuixen, el reescriuen, n’imaginen de nous, o alternatius, sense més, sense voler ser més sàvies o especials, o diferents…
Tampoc busquen la felicitat, no sempre…
Us imagineu, quina ingenuïtat, que algú volgués buscar la felicitat penjant textos en un bloc per compartir-los amb els seus amics?