Tinc el pati de casa ple d’ocells

Tinc el pati de casa ple d’ocells. Jo no volo. Els gats que viuen sense amo al meu carrer corren més que jo, cauen de més alt, hi veuen molt més. Els mosquits em piquen sense remei, les mosques em molesten. Animals m’envolten que no goso dir ni el seu nom.

I em sento superior a tots ells. No per ser feliç, ni per poder lluitar contra el fred, ni per tenir llibres o telèfon. No em cal motiu. I si ells se senten superiors o iguals a mi, perfecte. Si ho senten, tenen dret a sentir-ho. Sense motiu: no cal raó.

També soc conscient que, humà, sense els altres humans no soc res. Quant duraria, tot sol, sense la tecnologia que m’envolta? Quant duraria, tot sol, sense la humanitat que m’envolta?

No m’avinc a parlar amb els peixos. No m’avinc, encara menys, de cap manera, a parlar només amb els peixos. Ni amb els ocells, ni amb els gats.

Parlar vol dir creure. Parlar vol dir escoltar.

Mai no havíem, en la història, pogut escoltar tant. D’amics i enemics. De casa i de fora. Mai no havíem tingut tant coneixement, tan divers, tan complet; mai no havíem tingut la consciència que tenim ara: del que sabem, del que no sabem. De tot arreu el que rebem s’acumula en la nostra consciència, en nosaltres. Perquè jo soc la meva consciència.

I hem de confiar en els altres. No podem discernir-ho tot, refer-ho tot, jutjar-ho tot. Finalment, hem de creure. Parlar, escoltar, confiar.

Mai no havíem estat tan crèduls. Mai no havíem estat tan desconfiats.

Inermes davant el desconegut; inermes, de fet, davant de tot el que se situa més enllà de la frontera del nostre jo; inermes, encara, davant de bona part del que som, davant del nostre jo mateix.

Solució: tancar-nos, no creure, no escoltar. Mala solució, suïcida.

Solució: escoltar només allò que ja sabem, allò que ens confirma, que ens repeteix i consolida. Mala solució, empobridora, i, a la llarga, suïcida. Avorrida com la vida d’un peix. O d’un roc.

Solució: obrir-nos, escoltar. Creure. I repensar, reflexionar, confirmar. Dubtar. Lluitar dia a dia contra la inèrcia ensopida i la voràgine incrèdula… Patir.

Solució: aventurar-nos, lluitar, respondre. Equivocar-nos. Corregir-nos. Guanyar-nos el respecte de nosaltres mateixos. Perdonar-nos. Seguir lluitant.

Solució: buscar l’amistat. L’amor.

Ai.