Sobre les coses imaginades

Els humans estem tan convençuts i cofois de la nostra capacitat de creació (novel·les, poemes, cançons, melodies, ritmes, …) que sovint oblidem que, a part de les coses imaginades que no arriben al món real, perquè es queden en el domini tancat de la nostra ment, hem creat del no res altres coses. Coses que existeixen; que, a diferència dels humans, no moren ni caduquen; coses que  poden arribar a tenir més  poder que els mateixos homes.

Per exemple, la Coca-Cola. No em refereixo a la beguda. Em refereixo a “The Coca-Cola Company”, una entitat (una persona, diu la llei), que va néixer la primavera del 1886. I que, ara per ara, sembla que no pensa morir. Qui diu Coca-Cola diu Renault (1898), Koninklijke Philips Electronics (que existeix des del 1891)… Són entitats (persones jurídiques, diu la llei, repeteixo) que tenen poder, que tenen diners, que tenen treballadors, deutors, propietats i futur. Molt futur, sembla.

Qui diu Philips, diu França, o Bèlgica, o la república de Fiji. O la ONU, el COMECON, la FAI… Són entitats imaginades pels humans, generades per la nostra imaginació i la nostra voluntat. No són productes de la natura, ni entitats biològicament o químicament produïdes seguint les pautes descrites per Darwin. No són éssers vius.

Qui diu Coca-Cola, Renault, república de Fiji o Regne Unit, diu anglès, francès, fijià o hindavi. El fijià és una llengua que es parla a Fiji, com l’hindavi, també. O com l’anglès, que també s’hi parla. Suposo que també s’hi parla el mandarí (o xinès), i l’àrab, el castellà (o mexicà), o el francès.

Les llengües són entitats (no persones) produïdes pels humans. No existeixen en la natura, no tenen consistència atòmica ni metabòlica ni química. Una llengua (qualsevol llengua, totes les llengües) és només la imatge mental que cada un dels seus parlants genera i conserva de tots els missatges produïts o imaginats en aquella llengua. I sí, he fet una definició recursiva, auto referent, sí. És que és així: una llengua és el conjunt de totes els actes de llengua que algú ha decidit que formen part d’aquella llengua.

Un altre dia, si convé, m’agradarà parlar de la llengua escrita, que és una cosa molt i molt diferent de la llengua. I més perillosa.