República

Les paraules sovint volen dir moltes coses. Segons qui les diu, segons qui les escolta, segons els altres noms o adjectius que tenen a la vora. Hi ha paraules, com monarquia, que són, sense remei, portadores d’un significat (que ens pot agradar, o no).

Hi ha paraules, com república, que gaudeixen de més llibertat.

Republicà és el partit que dona suport a Trump, en contra dels Demòcrates. I, és clar, els Demòcrates (atenció a la majúscula) lluiten contra els Republicans. En principi, però no se sap mai, tant uns com els altres estan a favor de la democràcia i de la república, tot i que sovint facin com si no.

La República romana va donar nom al seu sistema (SPQR), i a totes les repúbliques posteriors. No era pas una democràcia, i el seu senat no era una cambra democràtica. Era, més aviat, una dictadura (sense separació de poders, per exemple), i sovint una monarquia (tot i que de vegades hi havia més d’un cap de la república).

Un partit sovint tria el seu nom. Un partit que triés dir-se, per exemple, Esquerra Republicana, estaria donant per suposat que hi pot haver una Esquerra No Republicana. I, per tant, admetent que es pot ser d’esquerres sense ser republicà, o partidari de la república. De la mateixa manera, alguns obliden, sovint, que ser republicà no implica ser d’esquerres. De fet, la gran majoria de republicans han estat de dretes. Però de vegades va bé simplificar (vull dir que, de vegades, a alguns, els va bé simplificar).

Hi ha coses impossibles. Imaginem un partit que es digués “Partido Revolucionario Institucional”. Està clar que una cosa nega l’altra: o s’està en el poder, o s’està en la revolució. Un revolucionari que ho és mentre els revolucionaris ocupen el poder no és un revolucionari, sinó un reaccionari. Però, en fi, la lògica és com és, i el PRI mexicà ha governat a nord amèrica durant molts anys…

De fet, és possible trobar partits (i encara més, persones), que es diuen d’esquerra, i són conservadors (en diuen tradició), tenen por a la llibertat (en diuen llibertinatge), creuen que els pobres no haurien drets (en diuen ganduls), i moltes coses més, que el món és molt gran.

Un partit que es digui “demòcrata” pot ser demòcrata… o no. Per exemple, ¿diríeu que es pot ser partidari de la democràcia i, al mateix temps, partidari d’un règim autocràtic o teocràtic? Doncs n’hi ha, i molts, i no solament a Itàlia. Un partit que es digui “comunista”, això ja és més conegut, pot esdevenir una dictadura. Un partit basat en els “soviets” pot esdevenir, també, monàrquic i repressor, i no escoltar, en absolut, la comunitat de la gent. Doncs, suposo que ho sabeu, “soviet” vol dir “assemblea”, o “sindicat”.

No, els noms no volen dir res.

El que compta, especialment en política i en organització social, son els fets.