Puja l’extrema dreta

Ho anuncien, no sé si satisfets d’ells mateixos, tots els mitjans (in)formatius… Cada cop que, en algun lloc del mon, un candidat d’extrema dreta guanya o puja, correm-hi a anunciar-ho.

Sembla que ningú no en té la culpa. Potser, en tot cas, ho deixen entendre en veu baixa, la mateixa democràcia, que no sap controlar-se.

I què vol l’extrema dreta? Curiosament, com el negre que es va apuntar al KKK, els principals perjudicats per l’extrema dreta, allà on governa, són els votants que li han donat el poder. Val a dir que sovint, abans que governi l’extrema dreta, els partits de dreta ja han aplicat les mesures que aquells reclamen… per evitar que accedeixin al poder. No serveix de res, agafen més força: si no, que li diguin a Le Pen (pare i filla).

No. L’extrema dreta no guanya votants pel que promet fer. Guanya votants perquè anuncia que, peti qui peti, farà el que diu que farà. Perquè sí, perquè pot. Perquè per això ha guanyat.

Guanya perquè diu que és més resolutiva, més forta, més directa. Guanya perquè anuncia que no tindrà escrúpols.

Guanya perquè és el líder més fort: com al pati de la presó, guanya el més fort i barroer. La resta, s’amaga.

Perquè anuncia la seva força, la seva resolució de lluitar fins a vèncer. Guanya perquè farà el que calgui per guanyar: com a les rodes de premsa de la premsa esportiva. Com als vestuaris del futbol. Perquè diu que farà allò que diu el veí: “A mi, això, m’ho deixen, i ho arreglo en cinc minuts”. Guanya perquè la culpa de tot la tenen els altres (forasters, dones, diferents).

Guanya perquè els altres no volen vèncer, sinó convèncer. Guanya perquè els homes (homes i dones) somiem en control, en força, en poder, en victòria ràpida, segura, immediata. I els homes (homes i dones) raonables, sensats, no somien en victòria sinó en benestar. (I son minoria).

Guanya perquè els homes i les dones ens sabem perdedors, no arribem a final de mes, no trobem la resposta a la impertinència del veí, no tenim collons d’insultar el cambrer que no  ens serveix a temps i amb respecte i obediència; perquè no volem acceptar que no som rics, ni guapos. Perquè no follem a dojo, perquè fem panxa, perquè ens cansem massa aviat damunt la bici, perquè no podem brindar amb la marca de xampany que els vencedors fan servir per dutxar-se damunt el podi.

Guanya perquè perdem. Perquè tenim vergonya, perquè tenim por.

(No, no és problema de la democràcia. És problema nostre, de la gent).