Limpia, fija, y da esplendor.

Això és el que volem? O volem que la llengua sigui entenedora (i suggeridora), precisa (o ambigua), transparent (que no es faci veure, que no distorsioni) o de presència colpidora (que ens colpegi amb possibilitats que ens eren desconegudes, que sigui més important la llengua que el  missatge).

Si la llengua necessita una acadèmia, i les acadèmies són del XVIII o posteriors, què passava abans amb les llengües? No, les llengües no necessiten acadèmies, ni ningú que les netegi. I no ens enganyem, les acadèmies no són eines al servei de les llengües, sinó més aviat al servei del poder del país… Serveixen, especialment, per dir a la gent que parla malament. Les acadèmies netegen parlants, no llengües.

Un amic em deia: “Hem de deixar la llengua en mans dels filòlegs”. I no, no hi estic d’acord, perquè, en general, els filòlegs no solen fer llengua, sinó normativa de la llengua. Sí, òbviament, miren com és la llengua i l’estudien…  Però, sobretot, miren de dir-li a la gent com ha de parlar i com ha d’escriure. Educar és, sembla, renyar, corregir.

Necessitem ortografia? Sí.

Necessitem que algú la construeixi, la determini? Depèn de qui sigui aquest algú. La filologia no és una tècnica neta i homogènia, sensible i innocent com la mà d’un nen. Les decisions ortogràfiques són decisions polítiques. La vocal neutra s’escriu “a” (quan cal escriure-la “a”), obeint a unes raons basades en consideracions sociopolítiques, i no en consideracions d’enginyeria o utilitat filològica. La “ñ” és un afegit polític a l’alfabet, com la “ny” o la “l·l”, o com la “gn” o la “nh”. I els accents, o els guions que uneixen (o no) el verb amb els seus complements.

Una idea perversa és la idea que diu que una ortografia difícil fa més “important” o “interessant” la llengua. Una idea perversa diu, també, que els pagesos (i les pageses!) no poden (ontològicament) parlar la mateixa llengua que déu fa servir (i que el poder controla) (perquè els reis, i els presidents de la república sí que parlen la llengua divina).

Hi ha llengües que desapareixen perquè la gent les deixa de parlar. Moltes, cada dia. Hi ha llengües (o escriptures) que desapareixen perquè la casta filològica sacerdotal les ha fet tan difícils que han perdut utilitat. Pensem en els jeroglífics egipcis, pensem en els símbols asteques.