L’estela dels voltors

L’estela dels Voltors  (2450 A.C.) conté una de les primeres representacions gràfiques dels valors militars que han fet gran la nostra civilització. En contraposició a les pintures més antigues, conservades en parets de coves abans de l’ús de l’escriptura, en les quals un grup desordenat de figures humanes llença fletxes contra un altre grup, l’estela dels Voltors ens mostra la imatge d’un grup cohesionat, rígid, estable i poderós, un grup de persones que formen una sola figura, espatlla vora espatlla, contra un enemic, sota la direcció ferma d’un rei (d’un déu).

La lluita grupal o tribal no té res a fer contra la lluita organitzada, cohesionada, dirigida, encegada, dels homes que lluiten com un sol cos.

La disciplina, l’obediència, el sacrifici de la lliurevoluntat humana, són eines més poderoses que la llibertat, la imaginació, ellliure albir. Els primitius lluitadors desorganitzats sempre han perdut davantels moderns exèrcits on la disciplina de tots garanteix la victòria delspoderosos. I han perdut també la batalla de la imatge: els diem tribus, els diem salvatges.

Ai.

Des de fa més de quatre mil anys, per vèncer als enemics, els exèrcits han de sacrificar, abans de la batalla, totes aquelles qualitats que els fan dignes de guanyar la batalla. Tots, excepte, naturalment, els reis que els dirigeixen. Que no es fan dir homes, sinó deus.

Ai. Que el sacrifici de tots és necessari per al triomf… Ai.

El sacrifici. Els màrtirs. Els herois. Ai.

Un poeta, que no tenia cap intenció ni de morir, ni  de sacrificar-se, deia que “De vegades és necessari que un home mori per un poble”. No. Si admetem que un home, voluntari o no, ignorant o no, encegat o no, heroi o covard, mori per un poble, no som dignes de ser reconeguts com a homes.

Serem soldats, màrtirs, prohoms, messies o profetes, valents (potser covards també).

No serem homes.