L’escola, ai, l’escola.

La canalla porta uns mesos sense escola; enllaçarà amb l’estiu: haurem estat, si obren al setembre, mig any sense col·legis.

Llegeixo aquests dies veus que en reclamen la reobertura immediata. Algunes argumenten que l’escola és un “antídot contra les desigualtats”. Mare de déu! Quines coses s’han de sentir!

Un hom ja està avesat a sentir que l’escolarització i l’accés a la cultura són eines contra el feixisme, que l’escola universal és una eina revolucionària… O que l’escola integradora és el remei contra la discriminació (racial, sexual…).

Aviam si ens entenem: L’Alemanya dels anys 30 era la més escolaritzada i culta de tota Europa. El Japó era molt més lletrat que qualsevol altre país oriental… I ja sabem on va sortir el feixisme més poderós. Si l’escola és revolucionària, caldrà veure quines revolucions n’han sortit… I que l’escola integradora valgui contra el racisme, potser ho hauríem d’analitzar als EUA, un dels països més discriminadors, on la llei obligava (no sé si encara) a tenir un mínim de diversitat racial a les escoles. I no parlem de la discriminació econòmica, no sigui que ens acusin de marxisme.

Però lo de la igualtat és nou, o ho és per a mi. No ho havia sentit mai, i m’hi hauria fixat, perquè ho trobo una bajanada digna d’atenció. Aviam: tenim, a començament del segle XXI, més escolarització que a començaments del segle XX? Sí, molta més. A Europa, on hi havia potser un 10% d’escolarització de mitjana, ara en tenim ben bé un 95%, o més. Tenim, per tant, menys desigualtat? Al contrari, en tenim molta més. I no són opinions, son dades objectives. La desigualtat ha crescut considerablement, en el món occidental, i en els països emergents. Cert que el nivell de confort ha crescut; però ho ha fet molt menys per a la majoria. La minoria és ara molt més poderosa que fa cent anys.

Parlem d’escola. Però parlem-ne amb ganes. Vigilem amb les idees automàtiques; no confonguem la ideologia amb la realitat. I dic ideologia amb ganes: la ideologia és l’organització social i política que desitgem per a fer la societat que desitgem.

L’escola, ara per ara, no és una eina de desigualtat. Potser ho hauria de ser; o potser no. Però no  ho és, i dir el contrari és el millor remei per evitar que ho sigui. Igual que passa amb la cultura. La cultura no és una eina de democràcia; i, si ho és, potser el que passa és que allò que anomenem cultura no és el que hauria de ser: perquè la cultura és una eina de creixement personal, però també una eina de control social. Com l’escola. Una escola que es valora només per la capacitat de formar treballadors no és una eina de creixement individual ni d’enriquiment social: és una escola de submissió, obediència i silenci. Pax romana, deien.

I encara haurem de dir alguna cosa més de l’escola: Aquí.