La Pasqua

En aquestes llargues vetllades d’hivern, molta gent, davant del foc encès, o a la vora d’un radiador més domesticat, comença a pensar en la pasqua.

En principi, la pasqua assenyala el final de l’hivern. Enguany, però, tindrem una  pasqua més de primavera: quasi coincideix amb el dia de sant Jordi.

La pasqua religiosa és la festa de l’alliberament dels jueus, que vivien en situació d’esclavitud a les terres d’Egipte. Moisès, amb el seu germà, va marcar als jueus el camí de la terra promesa. Un viatge llarg i penós pel desert (van trigar més de quaranta anys, però són unes 150 hores caminant, entre el Caire i Jerusalem, segons el maps). De pas, en el camí, Moisès va tenir temps de recollir les taules de la Llei, els manaments fonamentals del seu déu. Però com que no sempre va tenir clara i ferma la fe, déu el va condemnar a no veure la terra promesa, i va morir poc abans de la fi de l’èxode.

Hi ha un altre poble (o potser dos) que volen iniciar aquests dies el seu èxode. La Gran Bretanya vol deixar de ser membre de la UE, però no vol anar a buscar un nou territori: vol que la gent que no és pròpiament anglesa se’n vagi (o que no n’arribin més), i se n’emporti els seus bàrbars costums amb ells. (Per exemple: conduir per la dreta, beure freda la cervesa, tenir seients amples al Parlament, …)

Tothom sap que el que està fent la gran Bretanya és una bogeria. Però van fer un referèndum… i els referèndums, de vegades, els carrega el dimoni (però el dimoni no existeix, és clar). I, contra el que diu la tele, molta gent segueix volent el brèxit, en clara demostració dels perills de les votacions populars en un mon de votants manipulats, venjatius i partidaris del retorn al passat i la  persecució general del foraster. A més, els seus líders sembla que van tan desorientats com el mateix Moisès.

No sé si es casualitat o designi diví (però déu no existeix, és clar), que els cristians celebrin la mort de Crist per pasqua: quaresma, desdejuni, sacrificis i penalitats per a tots…

Ai.
I tan bonic que seria poder celebrar l’entrada de laprimavera amb colors de Botticelli i música de Vivaldi… Millor cursi que asceta.