Jugar

Estic llegint algunes coses sobre intel·ligència artificial (IA) i sobre la competició que es pot establir en el futur (o s’estableix ja en el present) entre les habilitats humanes i les de les màquines.

És a dir, sobre la manera de guanyar-nos la vida, si els treballadors humans hem de competir amb les màquines. No vull parlar ara d’aquest tema, si no és per a fer una pregunta: si tenim màquines que poden fer les coses que un treballador faria, ¿per què no donem a aquell treballador el que ha guanyat el robot? I no em digueu que hem de pagar el robot, perquè no és veritat: els que argumenten això, son els que volen pagar més, encara, als multibilionaris que ara ja guanyen massa—i no saben com gastar-ho. Son els que pensen que els humans hem de ser els esclaus dels seus diners.

Però, ja us ho deia: no vull parlar d’això, sinó d’una altra cosa.

En la lluita de la IA per demostrar les seves capacitats, la competició d’escacs ha estat un bon camp de batalla. Primer, els ordinadors que van aconseguir guanyar als millors escaquistes humans (Deep Blue va guanyar Kasparov); després, les màquines més modernes, més intel·ligents, van aconseguir guanyar les màquines més antigues: Stocklfish 8 era, l’any 2016, la campiona. La seva memòria conté centenars d’anys d’experiència humana en el joc, a més de dècades de coneixement informàtic, i pot calcular 70 milions de jugades per segon. El seu adversari (i guanyador) es diu AlphaZero. Pot calcular 80 mil (no milions, milers!) de jugades per segon, i només sap d’escacs el que ha après per ell mateix, jugant contra ell mateix, a partir duuna definició bàsica de les normes del joc. Per poder guanyar el monstre cibernètic anterior, ha dedicat a estudiar quatre hores. (Sí, 4; no 40 ni 40 mil: quatre). [Y N Harari, 21 Lessons for the 21st Centtury, pàg. 31, Penguin, 2018].

Això és intel·ligència artificial. Stockfish por anar a la recicladora; no té futur. No té sentit que jugui als escacs.

Llavors, per què juguen encara els humans als escacs? O tampoc no té sentit que seguim jugant?

Suposo que ho teniu tan clar com jo, no? Els humans seguim jugant perquè ens agrada jugar. Alguns juguen per guanyar: són com màquines. (O per guanyar diners.) Altres, sense deixar de voler guanyar, el que volem és jugar. Mentre les màquines treballen i alguns compten monedes d’or en els seus castells.

El problema no son els robots. El problema son els humans que distribueixen malament els beneficis que generen els robots i els treballadors.

I quan les màquines aprenguin a jugar per divertir-se, serà un plaer jugar amb elles.