I déu va fer que el sol s’aturés

Les paraules són meravelloses.

Sense la paraula, l’espècie humana no tindria cultura. Seria un altre animal qualsevol. (Que no és poca cosa, però ser humà és més).

Hi ha dues maneres de parlar. La primera és dir com son les coses: Avui és dimecres, fa un bon dia, tinc cinc dits a la mà dreta, em fa mal el cap, t’estimo. La segona és dir com volem que siguin les coses: Que tinguis un bon dia, avui triomfaré, dona’m la mà, no et faré mal… T’estimo.

T’estimo és a les dues llistes perquè pot voler dir dues coses diferents: a) t’estimo, b) vull que m’estimis.

Hi ha gent que no sap distingir entre les dues maneres de parlar. Hi ha gent que les distingeix perfectament, i, dins d’aquest grup, un grup més reduït, se n’aprofita.

Per exemple, si jo dic que Catalunya no té rei, i algú s’ho creu, qui s’ho creu és innocent (vull dir estúpid) i qui ho diu és un mentider. Per exemple, si jo dic que tinguis un bon dia, tu i jo sabem que només és un desig; fins i tot, que només és una formalitat.

Diuen que un dels atributs de déu és el de la creació. Déu (diuen) va dir: Que hi hagi llum, i la llum es va fer. Alguns d’entre nosaltres sembla que es creuen déus, perquè anuncien coses futures i fan veure que és la seva paraula la que en serà la causa: Catalunya serà lliure, mai no ens rendirem, el pueblo unido jamás serà vencido. Si ho diuen com qui diu bon dia, endavant. Si ho diuen com qui diu: que hi hagi llum, anem malament.

I hem anat malament perquè, com tothom ha pogut veure, tenim persones amb responsabilitats polítiques que ens segueixen dient coses que no són certes, amb la confiança que la gent se les creurà.

Anem malament, perquè, fins i tot, en alguns casos, sembla que ells mateixos s’ho creuen: que són déus, que poden alterar el món amb la seva paraula.

I llavors van i diuen, per exemple: el cap de setmana comença a les 06.00 hores del divendres. Per exemple. I, com que tenen la força, els obeirem, però ara ja hem entès que ens menteixen. El problema no és aquest, si són mentiders o no.

El problema és que ells, potser, han arribat a creure que són déus.