En què quedem?

Estic molt embolicat. Vull dir, confós. O confús. Ja no sé què pensar.

Creia que vivia en un món on es respectava el valor de la veritat, de la sinceritat. I es menyspreava la falsedat, la mentida, l’engany.

Però no. (I no em refereixo a la punyetera ciència física, que ens vol convèncer que el món on vivim no té per què tenir relació certa amb el món que veiem o entenem).

No. Parlo d’una altra cosa. D’honestedat, de llibertat.

La gent (jo també) compra loteria, sabent que no ho hauria de fer, que és un impost als pobres. Que ven una il·lusió amb data de caducitat. Però hi ha moltes drogues prohibides. Admetem que la publicitat ens enreda, ens sedueix, ens afalaga falsament; i  admetem que les mitjans informatius es financiïn amb publicitat.

Els diaris prestigiosos, a part del que publiquen a les primeres pàgines, que déu-n’hi-do, publiquen unes projeccions astronòmiques on se suposa que ens anuncien el nostre futur. I si ens les creiem ens titllen d’estúpids i ignorants. D’ingenus.

Els analistes d’opinió no opinen fins després d’haver estudiat quina interpretació és més favorable als seus interessos, o als dels seus amos. I no ens diuen quin amo els paga.

La gent (molta gent, jo no) obeeix alguna religió. Alguns creuen en déu i d’aquí se’n deriva que hagin d’obeir les jerarquies religioses. Altres, molt pitjor, no creuen en déu, però segueixen el dictat de les jerarquies, perquè diuen que sense religió aquest mon no tindria ni ètica ni moral. Altres, encara pitjor, ni creuen ni obeeixen, però ho fan veure,  per no incomodar els creients. I diuen que no passa res per ser creients, o fer-ho veure.

A veure: no havíem quedat que les persones som lliures? Que l’humanitat té capacitat pròpia per organitzar-se socialment, per construir lleis, per establir mecanismes per fer que les lleis es compleixin?

No. Sembla que no. Sembla que hi ha gent que diu que creu en la democràcia, però al mateix temps defensa o creu que algú determina les nostres vides, que la sort ens ve imposada, que només la por (la vigilància constant) regula la nostra conducta (especialment la conducta dels altres), que hem d’obeir les lleis naturals (perquè la terra és molt sàvia, diuen), o les lleis divines (perquè deu ens va fer, diuen). 

A veure: creiem en la humanitat i en la democràcia, o no?