El gazpacho

Arriba la calor i he comprat la meva primera botella de gazpacho de la temporada. Ja sé que podria fer-lo jo, i no comprar-lo fet, però obrir un tap és més fàcil. I, a més, a l’etiqueta hi diu que és completament natural.

El llenguatge humà és una de les meravelles de la natura. El déu bíblic, que no necessitava del llenguatge (perquè tot ho sabia ja, abans de dir-ho, o d’escoltar-ho, a part que no tenia gaires companys de conversa) es mostra sovint envejós i venjatiu, contra els humans, per aquesta qualitat. I amb raó, perquè l’home, amb el llenguatge, pot modificar la realitat al seu gust. Com un creador, vaja.

I, així com el déu bíblic diuen que va fer el món i la resta de coses amb la paraula, l’home pot crear, amb la paraula, idees i realitats sense necessitat de conferir-hi realitat física. I millor, perquè el nostre entorn és físicament limitat, però el món de la imaginació és infinit. Generosament infinit.

Llavors, el gazpazcho. Diem, per entendre’ns, que són naturals les coses que la natura ha generat sense intervenció humana. Com l’aigua, o la neu, les girafes, els volcans, o la sorra dels deserts. I seria artificial tota la resta: els cotxes, els plàstics, el vi o la cervesa, les cases…

És natural una casa de pedra? Només és pedra. Com el meu gazpacho, feta amb ingredients naturals. És clar: artificial és també allò fet artificialment, amb ingredients naturals o artificials. Com les cases de fusta, les piràmides, o el paper de wàter. I encara, també seria natural allò que hem aconseguit alterant entitats naturals, que ara segueixen sent naturals, però que són producte de la cultura humana: com el vi, la cervesa, les races diferents dels gossos, la mula de càrrega, la maduixa d’hivernacle. Com l’escudella, la carn d’olla, el formatge de cabra o el iogur. O  com el gazpacho. Tot natural, fins i tot el vinagre que hi posen, que deu sortir d’una font “natural”.

De fet, ara que hi som, el que resultaria difícil seria trobar alguna cosa que no fos natural. Algun aliment, per exemple, que no sigui obtingut a partir de cap substància natural. I no parleu del plàstic, sisplau, perquè, com tots els derivats del petroli, la matèria primera és, naturalment, natural. Per això, entre altres perills, es pot acabar. Perquè és natural i la natura ha trigat segles a fer-lo. (I trigarà encara més a desfer-lo).

Llavors, per què diuen que els ingredients són naturals?

Bona pregunta. Amb una resposta ràpida i evident: perquè ens volen enredar. Perquè volen influenciar la nostra voluntat compradora.

Perquè la llengua serveix, i és una meravella, per generar idees gratificants i mons de fantasia i realitats imaginades. Perquè la llengua serveix per parlar i entendre’ns, i per somiar, i anar més enllà del nostre petit i frustrant món real. Per fer novel·la, o lírica. I per mentir, és clar.

Naturalment.