Democràcia

En aquella època remota en què els primers ordinadors arribaven als instituts d’ensenyament, alguns professors creien que comprar-ne un els solucionaria tota aquella feina pesada o incòmoda que no podien fer perquè no tenien temps per dedicar-hi: el del laboratori volia saber si un ordinador li permetria comptar i tenir controlats els tubs de vidre; a la biblioteca volien poder trobar els llibres; la majoria volien alguna eina per corregir exàmens…

Els ordinadors, llavors, sense internet, ni codis de barres, ni ratolí, quasi sense memòria, no podien fer cap d’aquestes coses. Perquè no era un ordinador el que calia, sinó, especialment, un software i un sistema de treball. L’ordinador era una eina. Només una eina dins del sistema. 

Sovint, ara, se sent a dir que la democràcia no soluciona un determinat problema: ni les morts a la carretera, ni el masclisme, ni els abusos dels poderosos… Llavors, se sent a dir, per què volem democràcia?

Com els ordinadors, la democràcia és un element integrat en un sistema. No és el sistema, ni és cap solució per ella mateixa. Sovint, fins i tot, és un problema: un dictador ben organitzat acostuma a ser més efectiu que un senat i un congrés.

No volem democràcia per solucionar la gestió, fer-la més àgil, ràpida, o barata: volem democràcia perquè no volem dictadura, ni monarquia absoluta, ni oligarquia.

Un dictador ben organitzat pot solucionar la violència als carrers de les grans ciutats. Però no reclamem democràcia per pacificar els carrers, sinó com correlat imprescindible de la justícia.
La democràcia pot  coexistir amb el capitalisme; també les dictadures ho fan. Les dictadures, però, no solen voler controlar els excessos del capitalisme. 
La democràcia ho té difícil per lluitar contra la corrupció o contra la injustícia. Les dictadures, les oligarquies, no lluiten contra la injustícia ni contra la corrupció, perquè totes dues coses formen part inherent d’aquests sistemes. De qualsevol sistema no democràtic.

Si en democràcia volem lluitar contra la injustícia, no cal reclamar menys democràcia, sinó més. Si volem lluitar contra el capitalisme, millor que no reclamem cap dictador.

La democràcia no ens estalvia feina; ens millora com a societat i ens permet viure com persones.