Ciència i superstició

Un amic meu, de qui no diré el nom, per vergonya, m’explica que sovint, quan intenta establir relacions amb dones interessants en una barra de bar, li pregunten:

[Una amiga meva, de qui no diré el nom, per vergonya, m’explica que sovint, quan intenta establir relacions amb homes interessants en una barra de bar, li pregunten:]

—I tu, de quin signe ets?

Ell [ella], automàticament, contesta: —Jo? Dinosàuria.

—Però si aquest signe no  existeix!

I és clar, la resposta del Toni [de la Toni] té tota la força d’un mat al ping-pong:

—I els altres signes, tampoc. (No és una bona estratègia per lligar).

Avui he assistit a una xerrada col·lectiva (8 o 10 ponents en una taula rodona) davant d’un públic d’un centenar de persones. Tema: la salut; específicament, la salut planetària. De com ha augmentat la salut humana (però de manera molt desigual) mentre s’enfosqueix ràpidament el panorama de la salut del planeta. És a dir, de la salut humana, en general. Tema: la contaminació, el canvi climàtic, l’economia, el benestar. Tema: la funció de la ciència, que ha de definir i alertar dels problemes presents i futurs; la funció dels governs estatals; la funció de les corporacions, dels actors del poder global…

I un altre tema: Fer arribar als ciutadans els estudis en què els científics estan treballant. Perquè la democràcia ha de ser l’instrument imprescindible de qualsevol modificació cultural. No van ser ni els governs ni les empreses els que van lluitar contra l’esclavitud. Va ser la gent, i el canvi de cultura (“és correcte tenir esclaus” contra “no és correcte”), qui va obligar als governs a legislar en contra, qui va obligar a les empreses i corporacions a obeir les lleis. Avui hi ha molta gent, en organismes, en institucions, en universitats, que treballen per oferir-nos coneixement per millorar la nostra cultura. El podem aprofitar… o no.

Nosaltres. La nostra gent. Inclosos els qui creuen en l’horòscop, inclosos els qui tenen un santet on enganxen el bitllet de loteria setmanal, inclosos els que van a la farmàcia a comprar homeopatia, inclosos els farmacèutics que l’anuncien i en venen… Al meu poble un home respectat proclama que un producte que ell sap és capaç de curar no sé quantes malalties incurables… I si els metges li diuen mentider, ell els acusa de corruptes…

Sí, nosaltres. Però, mentrestant, hem de saber distingir la mentida de la veritat, la pseudoteràpia de la teràpia, l’espiritualisme de la ciència, la paranoia de la creença, la mala fe de la innocència. I no s’hi val el “potser sí”, no s’hi val el “si a ell li funciona”, “hi troba un consol”…  La mentida, el conformisme, la ignorància, són els enemics.

Hem de saber distingir qui lluita contra la democràcia i qui lluita a favor.

Per cert, jo soc Taure.