Bombolles

L’altre dia, passejant per la zona universitària, vaig observar un grup de nenes i nens de preescolar fent bombolles de sabó al pati de la facultat d’economia. Les dues noies que les acompanyaven feien com si no passés res. Potser no passava res.

Els economistes diuen que el mercat financer o comercial es regeix per normes pròpies del que anomenen “home econòmic”: un ésser racional que té tota la informació que necessita, que la interpreta bé i l’entén, i que pren les decisions que es deriven d’això de manera eficient. En aquest cas, el mercat funciona, els preus de les coses arriben als seus valors òptims i la societat progressa.

Si això funcionés així, no hi hauria cap BE (bombolla econòmica). Una BE és la situació en la qual els preus d’una cosa pugen i pugen sense cap consideració a les normes raonables del mercat. Així, s’ha donat el cas que una flor valgui més que un edifici; o que un pis valgui dos-cents o tres-cents cops el seu valor raonable.

La BE és com una subhasta en la qual tothom hi pot guanyar fins l’últim, el que la tenia a les mans quan explota.

És molt fàcil fer petar una bombolla. Només cal dir: “Mira, una bombolla”. Però la gent no vol que la bombolla peti, perquè molta gent té diners invertits en la bombolla, i els que no n’hi tenen volen entrar-hi, perquè, diu, s’hi guanya molts diners.

L’enamorament és un altre tipus de bombolla. Enamorats, apugem al límit la valoració de la persona o cosa que estimem. Fins que l’enamorament perd força (si ho fa a poc a poc, pot derivar en un matrimoni feliç).

Si l’enamorament és col·lectiu, la BS (bombolla social) té més difícil solució, si és que en té. Les BSR (R vol dir “ràpides”)  (molta o poca gent que hi participa de manera eixelebrada durant un temps força curt) poden acabar en revolucions o guerres, que es poden guanyar o perdre (els que hi moren només hi perden). Les BSI (I val per “intenses”), és a dir bombolles en què molta gent hi participa de manera molt profunda durant un temps prou llarg, normalment no tenen solució. Es desfan en la boirina que les ha creat, però les cendres es mantenen diluïdes en l’atmosfera i ofeguen la vida de la societat durant molt de temps.

Els líders de les BSR moren en l’esclat. Els líders de les BSI solen tenir temps per buscar un paradís on refugiar-se; s’alimentaran la resta de la seva vida de la nostàlgia del que no va arribar a ser.

He tornat a passar davant de la facultat d’Econòmiques. Han envoltat la gespa amb una tanca. Em sembla que des de la finestra del deganat em miren amb recel… o amb nostàlgia.