Amistat

Atrafegat d’oci, assadollat (exagero) de relacions humanes, de mirades, de paraules, de silencis, de camins caminats, de cadires assegudes, de begudes compartides, he trobat altre cop la casa que fa uns dies havia deixat al seu aire…

Sabré mantenir les amistats compartides, retrobades, properes, allunyades…?

Sabré, com em deia un amic, convertir les imatges i les paraules i les abraçades en records?

Podré convertir aquests records en proximitats i en pensaments compartits…

Sovint, els textos que publico són proclames contra alguna cosa: la ignorància, la ideologia opressiva, la violència, el desamor…

Deixeu-me, doncs, avui, una estona, parlar a favor: de la bonhomia, de l’amistat, de la bona voluntat…

De les abraçades, de l’amistat, de les caminades en companyia, dels silencis compartits…

De les copes endolcides, de les copes quasi gelades, de l’amistat, de les tasses que escalfen les mans quan les envoltes de mans…

I, no me n’oblido, no sé si ho he dit ja: de l’amistat.